Lección 2.9: Verbos existenciales (9) / Zomä 2.9: Dalkèèrë sama'enatë (9).
En la lección de hoy vamos a ver el anterior (ánimo, que estamos a punto de acabar). El anterior es al perfecto como el pretérito es al aoristo y el pasado es al imperfecto; es decir, una acción pasada anterior a la acción de referencia (que en el caso del tema de perfecto es el tiempo perfecto).
El morfema del pasado era -k-, y el del pretérito -g-, si recordais. Analicemos el morfema de anterior:
Verbo manrá (Perfecto) / (Anterior)
Fázir mánrer / Fázir manréker
Fázan mánriz / Fázan manrékiz
Azéb manrå / Azéb manrekå
Azábi mánrib / Azábi manrékib
Áʃa mánriʒ / Áʃa manrékiʒ
Írsan mánrin / Írsan manrékin
Írʃa mànrïn / Írʃa manrèkïn
Fáʃa manréʃi / Fáʃa manrékʃi
Azèbë mànrä / Azèbë manrèkä
Azáy manrå / Azáy manrekå
El morfema de anterior es -ek-, pero la (e) desaparece si en el perfecto la r de la raíz ya va precedida de vocal, como en el verbo irsrá.
Verbo irsrá:
Fázir irsérker (perfecto: Fázir irsérer)
Fázan irsérkiz
Azéb irserkå
Azábi irsérkib
Áʃa irsérkiʒ
Írsan irsérkin
Írʃa irsérkïn
Fáʃa irsérkʃi
Azèbë irsèrkä
Azáy irserkå
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario